Per escriure aquest article , vaig voler saber què empenyia a una persona a ser ciclista:
- “el ciclisme és un esport que proporciona un estil de vida, a on només el propi esforç del cos, ment, ànima i cor et fa recórrer kms i kms. Aquest esport forma part de tu. Quan tens la dèria de la bici , per mes que caiguis i t’aixequis, ho tornaràs a intentar i això et farà madurar. Ser ciclista és patir i seguir i seguir, encara que el teu ser intern et digui prou i prou. La teva bicicleta és una extensió del teu propi cos a on l’únic rival ets tu mateix”-
Aquesta manera que té el ciclista de percebre l’ esport condiciona un estil de vida en el que el factor lesions hi és sempre present . Les lesions traumàtiques com a conseqüència de les caigudes són les més freqüents. El colze, el canell , genoll i la clavícula les articulacions més perjudicades. Altres lesions que es deriven de l’ofici són la cervicàlgia , ja que per poder veure, el cap ha d’estar contínuament aixecat i/ o la lumbàlgia, en la què el ciclista va tombat i això li provoca una tensió de la zona lumbar. Una altra patologia freqüent és la de la sobrecàrrega dels canells i mans degut a què la pressió exercida sobre el manillar al llarg de les hores provoca lesions dels tendons. Però la més extensa és la tendinitis rotul·liana, que afecta com el seu nom diu la ròtula del genoll i al bíceps de la cama.
Com pot ajudar l’osteopatia esportiva als ciclistes? Amb un enfocament general a on es fa una valoració dels factors lesionals. Així s’ estableix l’origen i es pot procedir a realitzar les maniobres osteopàtiques per corregir-los. L’osteopatia té en compte globalment les asimetries, restriccions de mobilitat, bloqueigs de les vèrtebres, el funcionament de les articulacions…. Les lesions que tracta són les lesions traumàtiques i les derivades de la pràctica de l’esport: Dolors d’esquena, sobrecàrregues musculars, tendinitis, contractures, esquinços,.. Per un ciclista és molt important l’ús de l’osteopatia per prevenir futures lesions.